Així comença aquest any, on tota la part lúdica de la meva vida girarà al voltant d’aquesta prova, Transpyr 2017!! Més que un objectiu, un somni, que ja fa uns quants anys que va passant per davant, ara més lluny, ara més a prop... I que collons!! Ja n’estic fart!! Ja toca viure’l d’una vegada!!
Crec que era la primera edició de la Transpyr, quan em vaig enterar que existia aquesta prova, recordo parlar-ne amb algú i comentar com de penjats estan alguns, a qui se l’hi acut travessar els pirineus pedalant, si amb cotxe ja s’ha de fer pesat! (ara segueixo pensant el mateix, quin conyàs fer-ho amb cotxe). Però allà es queda, dins un racó del teu cervell, donant voltes fent-se gran poc a poc, cada cop més maca, cada cop més atractiva una idea que, no saps com, però ja t’ha convençut, i saps que algun dia ho has de fer, que ho has de sentir, que has de poder agafar un mapa dels pirineus i dir mira, un dia vaig sortir d’aquí amb la bici, i al cap de 7 dies ja estava aquí!
2 vegades he estat amb el formulari d’inscripció mig omplert a punt d’inscriure’m i 2 vegades el company que havia de patir amb mi aquesta bestiesa s’ha acabat fent enrere... Això de fer les curses obligatòriament amb parella, no m’ha acabat d’agradar mai. Primer troba algun psicòpata que accepti una bogeria així, segon, que estigui disposat a sacrificar un munt d’hores per entrenar i preparar una setmana d’autèntic calvari i tercer que pugui permetre-s’ho econòmicament, que la broma no és precisament barata... A més de tot això has de mirar que tingui més o menys el teu nivell, que si has de fer 800km amb el ganxo al coll, malament, i tampoc és cosa d’anar-se menjant les ungles a dalt de cada coll!! I finalment que no ens passi res, ni a un ni a l’altre i que tots 2 aguantem fins al final. Menys mal que els organitzadors han decidit admetre inscripcions individuals!!! (Ja veuràs que aquest any que puc fer-ho sol acabarem siguen un equip de 3!!) Així que ara si que ja no hi ha excuses. Click i Gass, i el que hagi de ser serà!!!!
Ara toca entrenar, entrenar, entrenar i planificar tant bé com pugui aquest repte. Trobar una parella no estaria malament, algú que em patrocini l’aventura tampoc estaria de més jejeje, i si no, explicar al ciberespai la meva experiència, i rebre una mica de suport moral, que sempre és d’agrair!! No he escrit mai un diari, però soc bastant de compartir les meves vivències amb la gent, a traves de les xarxes socials, així que suposo que podré mantenir actiu (a estones més a estones menys) aquest blog i fer-ne un diari de tot el que comporti la meva participació a la Transpyr 2017, i que, espero, acabi amb el resum del dia 17 de juny, explicant que dura que ha estat l’etapa de Roncesvalles fins a Hondarribia!!!
“La vida és més divertida amb un bon objectiu”
No hay comentarios:
Publicar un comentario