Atenció aquesta ultra pot perjudicar, greument, la teva salut!!!

Les butlletes d'inscripció de les ultres, haurien de ser com els paquets de tabac, hauria d'haver-hi una inscripció ben grossa que poses: "Aquesta cursa pot perjudicar greument la teva salut!!" Quina manera de treure't anys de vida!!!

És curiós com ens agrada portar el nostre cos al limit, buscar fins on som capaços d'arribar sense quedar-nos pel camí, tenir reptes que ens facin aixecar i sortir a entrenar, un motiu que ens faci la vida més interessant! Ara, després d'haver corregut unes quantes ultres, he vist claríssim que no pot ser bo, de cap de les maneres, sotmetre el cos a un estrès com en
una cursa de més de 100km... Ara, quin gustàs quan passes per sota l'arc d'arribada!!!

Plaça porxada, mítica plaça que qualsevol aficionat al trail running sap molt bé on és, i el que representa esta allà, escoltant la cançoneta de l'últim dels mohicans, a les 7 del matí amb 1000 psicòpates més disposats a fer una volteta al voltant del Parc Natural del Cadí-Moixeró. I jo, amb la Laura en Pau i en Jordi de l'equip d'Aresta allà al mig, escoltant com en Depa fa la conta enrere dels últims segons i amb el subidón de la música comencem a córrer!!! 2 segons i parats a l'embús del carreró estret!!! És com una broma, voler fer passar 1000 tius amb unes ganes boges de sortir corrents muntanya amunt, per un carreró que fa 2 metres d'ample... en fi, tot sigui per la èpica de sortir des de la plaça porxada!!!

La pujada a la Tossa d'Alp sempre se'm posa força bé, sembla que el dia pinta bé el cel es veu bastant seré, i no fa gaire fred. Al creuar la carretera de coll de Pal, primera trobada amb els fans!!! La meva mare, el meu pare i en Marc ja estan allà mòbils i càmeres en mà, primera injecció de moral, aquí encara vaig sobrat d'ànims , però sempre va bé!! Pugem a un bon ritme, passem per Rebost el primer dels 9 refugis, un tallet de meló saludo a en Cinto i com si no hagués passat res, amunt cap al Niu! A l'últim collet abans de la Tossa ja sento en Marcel·lí cridant a tope "Eduuuuu" jejeje, inconfusible!! Ja sóc casi a dalt del Niu i m'hi trobo en Miquel, company del TrcAresta, que m'esperona per fer els últims metres abans d'arribar i ja es veu tota la gentada fent un passadís fins a l'entrada del Niu. Pell de gallina és poc!! Passar per allà mig és una sensació que s'ha de viure, sentir tota aquesta claca cridant i animant-te et carrega les piles de cop, i et fa sortir de l'avituallament amb un somriure d'orella a orella!! Saludo en Dani Justi, que està despistat per allà, i surto disparat del Niu!

Segona pantalla, comença una baixada  de bon fer, amb algun tram una mica relliscós, i primera presa de contacte amb el terra, patinada, voltareta, un cop de pedra a les costelles... No hi ha massa sang, doncs avall!! Coll de Jou, Penyes Altes, Moixeró... Van caient i van passant els kilòmetres i ja tinc el cap posat al Serrat. Sé que allà m'hi esperen els de casa, en Marc amb la càmera i la Yami, la noia del refu, que em va dir que m'esperaria amb una sopa de tofu i un xupito de tequila... Llàstima, hi son tots, en Jordi, en Marc, en Quera, la Mercè, en Marcel·lí i la Yami, animant a tope, però ni rastre de la sopa de tofu ni el xupito... Jejeje, bé, queda pendent!

Ara toca baixar a Bellver... Un cop aquí dalt fa una mica de mandra baixar fins allà baix, sobretot sabent que cortals està aquí al costat!! A dalt de la pujadeta del Serrat, just sortint per sobre de la boira, m'hi trobo l'Emili, que ha pujat a veure la cursa amb la btt i em segueix una estona per la pista, mentre xarrem una miqueta i em va tirant alguna foto. De cop veig 4 corredors corrent avall ben perduts buscant el serrat, no se pas on coi s'han perdut, però els toca baixar un bon tros, i després tornar a remuntar, quina putada,!!! Seguim avall per l'antic GR que és com un rec sec, de pedres malparides que rellisquen com una pista de gel, i una altre rebolcada, poca sang?? Bé, doncs seguim baixant fins arribar a la plana. Aquest tros és una bona merda.
Tot el planer per pistes, des de Bor fins a Bellver, es fa mooooolt pesat. L'únic de bo és tornar a veure tota la gent a l'entrada del pavelló de Bellver. Aquí veig entre el públic a el meu pare, i tota la família Serassa-Caballero animant, i just abans d'entrar, la Laura d'Aresta i com no en Marc amb el seu tercer ull! Entro al pavelló, control de material: Mòbil, manta tèrmica i impermeable, tot correcte, au, passa cap dins a menjar!! Ja sento la meva mare cridant-me i fent senyals, jo agafo uns talls de meló un parell d'avellanes i vaig cap allà. Entra la gent veig en Sergi, feia dies que no el veia! Amb cara de sorprès m'anima, i em diu que vaig molt bé! El saludo i vaig cap al meu "Box". Me mare ho té tot apunt!! Tot ordenadet, gels de recanvi, Soft-flasks plens amb isotònic, uns entrapanets de pernil salat i pa sense gluten boníssims, i les vambes de recanvi, que em calço amb un pim pam, i ala, a tornar-hi que no ha estat res!!

Odio aquest tram. cada any se m'entravessa. No hi ha manera. la pujada de Bellver fins al refugi de Cortals se'm fa pesadíssima!! Almenys no m'agafa un atac de són com l'any passat, però em passen un parell de corredors i haig de fer la primera parada a boxes, per buidar els budells! Arribo a Cortals bec menjo 4 fruites i segueixo. És el primer avituallament que no trobo ningú conegut, (després m'enteraré que en Marc va arribar 5 minuts després, llàstima...) així que casi que ni paro!

Seguim, que encara queda una miqueta fins al Pas del Bou on comença la baixada fins a Prats d'Aguiló. Un cop a dalt la cosa ja es posa millor, un caminet corredor em va acostant al 5è refu de cavalls, just abans d'arribar, a l'última pujadeta em trobo en Palo, que em diu que vaig molt bé, dintre els 20 primers i que per davant n'hi ha algun que va força tocat. Després de xerrar una miqueta, torno a poar-me al trot i acabo d'arribar a Aguiló. Ja veig en Rubén que m'espera fora la carpa i m'anima de lluny, comentem una mica la cursa i com vaig, fins que entro a la carpa on ja m'esperen el Vigueras i el Camarón, amb una bona sorpresa!!! Uns tallets de buti de carn del Berguedà sense gluten!! Boníssimes!!! Sou uns cracs, com em cuideu!!!

Va, amb la panxa plena encaro la última pujada forta, el Pas dels Gosolans! Vaig a prendre'm un "Cop de Fuet", que aquí sempre em fa falta... Merda, a Bellver no l'he agafat, quin fallo!!!! En fi, a veure que tal les butis... Costa, sort que no és molt llarg però pateixo més que el de costum, però ja veig el collet amb el cartell dels Gosolans, ara sí!!!! Un planer, que sembla que estiguis en un altre planeta, i una baixadeta fins a Gósol!! A partir d'aquí la cosa ja comença a encarar-se, la majoria del desnivell positiu ja està fet i casi tot el que queda és bastant corredor, ara els kilometres ja es resten, no es sumen!!

A l'entrada de Gósol ja veig el Cunyao!! iPhone en mà m'acompanya per els carrerons del poblet, fins a la pista de basquet on hi ha l'avituallament. Altre cop tot a punt, ben ordenadet, però abans d'assentar-me amb els meus entro a la carpa per beure un got de caldo, i quan els de l'avituallament veuen que agafo una botifarra tots és posen a aplaudir "Tu sí que en saps"  jejeje. Dec ser el primer que agafa una mica de menjar de veritat, jo ja n'estic ben fart del coi de gels, només de pensar-hi ja em venen arcades. Surto a fora i m'assento a una cadira que m'han preparat me mare i els Serassa. Em canvio els mitjons i aprofito per posar-me una mica de vaselina als peus, que ja comencen a estar en crisi, sobretot el taló dret ja es queixa més del normal. Després de la manduca, "reposto" de gels i líquids i cap a Estassen!

Buffff tot em pesa, Quina lentitud, tinc la panxa plena i m'agafa aquella sensació de ben dinat, quan et poses el Tour i t'esparrutxes al sofà... Quina mandra, i quina soneta... Miro enrere i veig una samarreta com la meva!! En Jordi s'acosta trotant a molt bon ritme, i em diu que va molt bé!! Jo el deixo fer ja que tal i com estic, i sabent la pujadeta que hi ha abans de l'Estassen, prefereixo anar fent i esperar que se'm posi bé el dinar!! De cop un "Lokuuuuu vaaa" inconfusible em desperta, ja sóc casi a l'Estassen i en Jordi em crida desde la tartera!! Altre cop sembla mentida com els crits dels teus et pugen tant la moral!! Em desperto del tot i els vaig veient a tots!! En Quera, en Tomàs, l'Uriel, la Martina, la Carla i a la que arribo al prat del refu ja hi són tots en Marc, la Clara i la Merche amb la seva esquella inconfusible!! Una mica de fruita i 4 fruits secs i llestos avall cap a Gressolet!!

Ara si, a partir d'aquì tot es va tornant d'un color rosa esponjos! Després d'algun dubte en moments baixos, un cop passat Estassen ja em vaig veient a Bagà, poques coses podrien fer-me plegar ara ja!!

La baixada fins a Gressolet és una mica malparida, dreta i relliscosa, a trams es pot esquiar i tot!! Jejeje. Tot jugant amb el corriol veig en Jordi una mica més avall, i mica en mica el vaig atrapant, fins que em poso a redera seu i anem fent junts fins al penúltim refugi de cavalls, Gressolet. Un tallet de plàtan i una mica d'aigua de coco que em dona la Laura, i comencem la pujada cap al coll de la Balma.

Just sortir del Refugi ja veig que en Jordi va una mica més lent, i es va quedant enrere, jo en canvi cada cop em trobo millor, les botifarres han fet el seu efecte!!! Només tinc una petita molèstia al taló però ho puc aguantar!! A dalt del coll em trobo en Genís, no fa massa bona cara, a aquestes altures la cursa ja es va cobrant les seves víctimes, l'animo una miqueta i avall que fa baixada!! Ja només queda baixar fins a Vents de Cadí i la pujada final a l'últim refugi, el St.Jordi! Llàstima, ara les butis volen sortir, ja fa rato que tinc els budells massa apretats i és molt incomode córrer així. Paro a buidar-los, i ja que hi soc aprofito per fer net!! Just acabar veig que passa en Jordi altre cop, ja fa més bona cara i torna a anar a un bon ritme, m'hi enganxo i arribem al trot a Vents de Cadí. Ja els veig!! Altre cop hi tornen a ser, la Mercè, en Quera, en Jordi i en Marc cridant i saltant!!! Frontal i samarreta tèrmica, l'hi ensenyo a la noia i em deixa entrar a menjar una miqueta. Que bona la pinya deshidratada que tenien allà!! Encara en noto el gust a la boca!! Mmmm...

Panxa plena, Moral a tope, comencem a pujar el camí dels empedrats! A més m'adono que vaig molt millor que l'any passat, aquí ara fa un any ja portava el frontal posat, i aquest any encara hi ha bastanta llum! Aquest tram me'l conec bastant bé, talls de córrer i talls de caminar, un caminet bastant entretingut que va creuant el riu Pendís. Mica en mica anem pujant amb en Jordi al radere, però cap d'una estona veig que es va quedant, i jo segueixo al meu ritme fins que començo a sentir els crits de les noies de l'avituallament del St.Jordi. Ja és fosc, i fa una estona que porto el frontal, i quan jo arribo veig una llumeta que marxa, entre els crits de les noies, algú que ja encara la recta final fins a Bagà!! Ja ho tenim això!!! Les noies de l'avituallament no paren de cridar i animar, i encenen la metxa d'un cartutx que ja no hi ha qui apagui!!! Ara si, últim tram!! Som-hi!!!

Surto disparat, només queda una baixadeta, pujar el coll d'Escriu i avaaaaall fins a Bagà! Mentre vaig pujant comencen a caure 4 gotes, no m'havia adonat que el cel s'havia anat tapant, i ara començava a ploure. Dubto si treure l'impermeable, però per el que em queda penso que no cal i un cop al coll tiro avall enmig de la boira! Amb el frontal, quan hi ha boira, no es veu un piju, sort que la pista és bona i al cap de poc ja estic a Greixer i a la pista emporlanada que em deixa a la carretera de coll de Pal. Allà veig un grupet de gent, i en Roger Vinyes que es baralla amb el frontal. M'hi acosto i els faig llum amb el meu frontal perquè pugui arreglar-lo. L'hi pregunto com va i em diu que ja està en reserva de fa estona i que vagi tirant. Només 2 km, que passen volant ni me'n entero i ja estic al càmping a l'entrada de Bagà!! Un Somriure picaresc es comença a obrir pas a sota el nas, tinc aquella sensació que ets imparable, que no hi caps dins teu! Últimes curves dins el poble i de cop apareixen tots! Soroll d'esquelles crits aplaudiments i el silenciós "observer" d'en Marc corrents redera meu amb la càmera, i fent junts els últims metres emmoquetats!! Per fiiiiii ara siii s'ha acabat, ja està!!! 14h 40 minuts després torno a ser a Bagà!! Miro al voltant i començo a diferenciar cares conegudes!! En Joni, la Clàudia, la Maria, els meus pares, en Pique i l'Aina, la Berta, en Jordi, en Quera i la Mercè i després arriba la Yami!! Que grans que sou, us espaxurraria a tots en una super abraçada!!! Espero que tothom pugui sentir una sensació com aquesta alguna vegada a la vida, Això no té preu!!!!

Després de fer el papallona una miqueta per la plaça, veure arribar en Jordi, i xerrar amb la gent, tothom comença a desfilar, es tard plou i fa fresca així que vaig cap a la caravana. Ara que em començo a relaxar vaig notant parts del meu cos que no hagués dit mai que existien... Bé, una dutxa calenteta roba seca, una mica de "jalu" i miro el mòbil, que he anat sentint vibrar durant tot el dia... "Tiene 654 mensajes de 3 chats" Buf! se m'ha girat feina!! Després de 20min llegint el grup de l'Ultra Pirineu he reviscut tota la cursa des de l'altra banda!! Jajaja quin record!! És com llegir-se la crònica de la meva cursa, m'encanta!!! I pel que sembla no sóc l'únic que ha estat entretingut avui!!! Geeeeeent va per vosaltres sou únics!!!! 1000 gracies per fer que aquesta despedida fos tant dolça i melosa!!! Salut, i aquí deixo el relleu!! Joni l'any que ve vull que em posis al grup de l'UltraTrail del MontBlanc!!!


Res s'acaba, tot comença!!