Ja hi tornem a ser!! La Ultra Pirineu La festa del TrailRuning, la clàssica, la de casa! Va ser la meva primera Ultra, la primera vegada que corria més de 40km i segurament sigui la última, almenys per una temporada llarga!! Encara recordo el primer cop, la sortida al refugi Lluís Estassen, allà pla tenia dubtes, i mira ja serà el tercer any que la corri... Com passa el temps!!!
El primer va ser ja fa 3 anys, la Open Cavalls del Vent que seguia el recorregut original de la travessa de Cavalls del Vent, i l'organitzaven els refus, va ser el primer any que la cursa va passar a dir-se Ultra Pirineu, perquè s'havien emprenyat els refugis i la marca Salomon i van variar una mica el recorregut. L'any passat ja vaig córrer la Ultra Pirineu, que tornava a ser el recorregut de cavalls però baixant a Bellver de Cerdanya, i fent la volta al Pedraforca passant per Gósol. Per el meu gust aquests 2 trams no els faria, però dintre de tot el camí de baixar i pujar a Bellver és prou distret, i el tram que va del Collell fins a Estassen es una pista que es fa molt pesada, en canvi la volta al Pedraforca passant per Gósol és un corriolet molt divertit (menys la última pujada abans del refu que s'entravessa una mica!).
Dons bé, aquesta m'ha semblat una bona cursa per acomiadar del món de les Ultres, serà la última, el desgast que suposen aquestes animalades crec que és massa per continuar fent-ne... M'agraden, i la sensació quan passes per sota l'arc d'arribada és una cosa que no es pot explicar en paraules, un cúmul de sensacions brutals, però com dic, la factura física que et passen crec que no compensa, havent-ne acabat ja unes quantes, crec que no tornaré a córrer una cursa de més de 40km en una bona temporada!!
Com sempre hi arribo amb la sensació de que no he entrenat prou, que no estic prou preparat i que no arribaré a Bagà... L'any passat per problemes al piramidal havia corregut poc, i aquest any amb l'escalfada de la Transpyr, estic fent moltissima més bici que no pas córrer, però bé, després de la bona experiencia de la Celestrail a Andorra on vaig córrer 80km després d'un mes sense casi poder fer res, per culpa d'una fractura de clavícula, sé que si m'ho agafo amb calma i vaig fent al meu ritme puc acabar-la i acomiadar-me de de les curses llargues amb un bon regust de boca, i una setmaneta caminant com un ànec!!!
A veure que serà, la part bona, és que tindre un munt de gent donant-me ànims a cada avituallament (és el que té de bo córrer a casa) i a més en Marc m'anirà seguint amb la càmera per començar les gravacions del documental!! També hi haurà una bona representació del meu equip, el Trc Aresta, així que no em puc permetre el luxe de no acabar, hauré de donar-ho tot!!!
Ens veiem a Bagà??
No hay comentarios:
Publicar un comentario