Vaig llegir:
-“ONCOBIKE, cursa solidària en BTT per la Vall del Llémena
l’objectiu de la qual és contribuir a recollir fons per ajudar la Fundació
Oncolliga Girona en la seva tasca de millorar la qualitat de vida dels malalts
del càncer i els seus familiars”
I vaig decidir que volia ser-hi, i amb unes companyes
ciclistes vam posar fil a l’agulla per fer un equip femení de sis dones i
recaptar els 500€ necessaris per poder-hi participar.
Des de l’agost, fins el 12 de novembre (dia de la cursa) hem
estat treballant estratègies, organitzant l’equip, els relleus, buscant
patrocinadors, venent mitjons, fent reunions, fent treure fum al grup de “watzap”.
Hem hagut de prendre moltes decisions i reconciliar postures difícils de reconciliar,
fer votacions... En fi, imagineu-vos un grup de sis dones... Doncs això.
Semblava impossible però per fi ha arribat el dia d’aplicar
les teories i seguir el guió!
Nosaltres les ciclistes, la
Judit, l’Ester, la Mariona, la Rosa, la Natàlia i jo, pedalar i pedalar. Fent
relleus de dues en dues i deixar-nos cuidar per el millor equip d’assistència
que hi pot haver (que han hagut de tenir moltes hores i hores de paciència) en
Joan, en Pere, la Rosi i l’Anna que han atès les nostres demandes amb un gran
somriure i una ganes boges de complaure’ns .
Tots hem donat tot el que hem pogut i més. Ho teníem fàcil,
fer el que ens agrada amb bogeria. Anar sobre les nostres “betetés” per St. Grau,
Llorà, St. Martí de Llémena, Sta. Lena, St. Aniol de Finestres, Les Medes,
Finestres, El Freixe, Rocacorba, Biert, Camós, Canet.... Un llistat
interminable de racons preciosos amb volcans, fagedes, riuets, masies
mil·lenàries, fons, cims, que formen part del meu ideari ciclista. El “meu
territori” Uns espais preciosos i salvatges que si no fos gràcies a aquesta
màquina indestructible, íntima amiga i companya fidel i incansable que no falla
mai, no coneixeria.
Ara hem pogut fer de la nostra afició una acció solidària i
us ben juro que les nostres hores d’esforç mai seran tan dures com ho son les
dels que s’estan barallant amb el càncer i les dels seus familiars.
M’encantaria que en alguna propera edició siguin ells, ja
recuperats, qui puguin gaudir de la bogeria de recorregut que hem pogut viure
nosaltres!!
Gràcies a tots els que heu cregut en nosaltres i ens heu
ajudat a aconseguir-ho.
Entre tots hem fet un gran gest.
El meu cos està trinxat per la batalla però el meu cor està
ple de gratitud. Gràcies a tots els que ens hem trobat avui per ser tant
generosos!!
Àngels Costal Ferrer
No hay comentarios:
Publicar un comentario